Desmuntant la neutralitat de l’Organització Mundial de la Salut

Escrit el 13-01-2016 10:34:19 sota la temàtica Sistemes sanitaris

En l'imaginari col·lectiu la OMS té una connotació de neutralitat i defensa del bé comú. Però fins a quin punt és certa aquesta creença? Ens endinsem en aquest organisme internacional per saber qui marca les seves polítiques i el pes creixent que hi tenen les empreses i fundacions privades.

Un dels organismes recurrents per tal de prendre el pols a la salut de la població del planeta és l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Per a la redacció dels articles d’aquest bloc sobre desigualtat en salut hi hem recorregut una vegada i una altra. En l’imaginari col·lectiu, els organismes internacionals tenen una connotació de neutralitat i de buscar el bé comú perquè estan participats per governs de colors molt diversos. Es tracta d’una creença reforçada pels grans mitjans de comunicació. Però fins a quin punt és certa aquesta afirmació?

Ens endinsem en aquest organisme per saber qui marca les seves polítiques i el pes creixent que hi tenen les empreses i fundacions privades.

El finançament de l’OMS

L’OMS és l’autoritat directiva i coordinadora en assumptes de sanitat internacional en el sistema de les Nacions Unides. Amb un pressupost anual de 3.977 milions de dòlars, els seus àmbits d’activitat principals són les malalties transmissibles i no transmissibles; la preparació, vigilància i resposta a les crisis; la promoció de la salut durant tot el cicle de la vida; els sistemes de salut, i els serveis institucionals. Tot i que el pressupost amb què treballa és una quantitat moderada (si la comparem amb altres organismes, per exemple, la Generalitat de Catalunya tenia un pressupost per al 2015 de 22.481 milions d’euros), la seva acció és rellevant perquè pauta l’agenda de prioritats i inversions en salut a nivell mundial.

I qui determina les prioritats d’aquest organisme? A l’Assemblea general de l’OMS hi participen tots els estats que en formen part a partir del principi “un membre, un vot”. I aquesta assemblea decideix a què es destinen les quotes obligatòries que paga cada estat. Però tots aquest diners només sumen una quarta part dels ingressos de l’OMS. Les altres tres quartes parts del pressupost es cobreixen amb les anomenades aportacions voluntàries, que es destinen a projectes concrets i que les aporten governs i també fundacions i empreses privades. Cada donant decideix a quin projecte destina els diners. Així que només tiren endavant els que troben prou finançament.

Segons les dades que publica la mateixa OMS a la seva pàgina web, el 2014 els donants voluntaris van aportar en total 2.695 milions de dòlars. D’aquests, 1.407 milions provenien d’estats (una mica més de la meitat), 360 milions d’organismes internacionals (fons especials, oficines i programes de l’ONU, la Comissió Europea i el Banc Mundial) i tota la resta, 928 milions, sobretot de fundacions, entitats caritatives i companyies privades.

 

Article publicat al nostre blog La Pitjor Epidèmia al diari d'investigació Crític el 13 de gener de 2016, escrit per Laia Altarriba amb l'assessorament en continguts de Joan Benach. 

Podeu llegir l'article sencer aquí

Tornar al blog

Compartir

El més destacat