Una persona sana és un malalt no diagnosticat?

Escrit el 03-02-2016 16:40:38 sota la temàtica Medicaments

L'obsessió per la salut de les societats occidentals comença a arribar a límits inòspits. Una de les conseqüències d'aquest culte per «estar sa» és convertir la indústria farmacèutica en un dels negocis més lucratius que existeixen per darrere del comerç d'armes o el narcotràfic.  

“Chequeo full body”. Ho venen com a l’última novetat en diagnòstic integral i l’adrecen a persones més grans de 40 anys que vulguin fer-se una exhaustiva revisió. És el que anuncia un fulletó que es pot trobar a les sales d’espera de les clíniques Creu Blanca, prestadors de serveis de la sanitat pública catalana. El cost: 1.600 euros. Però per què fer-s’ho si no estàs malalt ni tens símptomes preocupants? “La finalitat és descartar un possible càncer de colon, de pulmó i de crani; qualsevol anomalia cardíaca o patologia òssia i de columna vertebral, i problemes de la circulació arterial corporal”, diu el fulletó.

Aquest examen “full body” és un exponent de la filosofia segons la qual “una persona sana és només un malalt no identificat” (concepte formulat el 1994 pel doctor CK Meador a l’assaig The last well person, per alertar d’aquesta tendència creixent), una mostra més de l’obsessió per la salut a la qual han arribat les societats occidentals instigades per un procés de medicalització àmpliament promogut de forma més o menys directa per la poderosa indústria farmacèutica. I una de les principals conseqüències d’aquest culte per “estar sa” és que, segons l’ONU (Organització de les Nacions Unides), la indústria farmacèutica és un dels negocis més lucratius que existeixen, ja que és la tercera activitat que més beneficis obté a nivell mundial per darrere del comerç d’armes i del narcotràfic. El problema afegit és que aquest negoci es fa a costa de la salut de moltes persones que consumeixen més medicaments dels que el seu cos necessita, amb conseqüències que poden arribar a ser letals.

Fa poc més d’un mes, el Consell d’Europa ha constatat la sobremedicació de la població del continent en una alerta que ha llençat en relació al malbaratament públic que es fa en fàrmacs d’escassa eficàcia. En concret, una resolució de l’assemblea general d’aquest organisme ha conclòs que “molt pocs” dels medicaments que s’han comercialitzat els darrers anys tenen un efecte terapèutic “real” que respongui a les necessitats de salut de la població. La mateixa resolució, que no és vinculant, s’adreça als laboratoris privats i els exigeix que publiquin “la totalitat” dels resultats dels assajos clínics previs a l’autorització d’un medicament, una reivindicació de fa anys de les associacions de pacients.

 

Article publicat al nostre blog La Pitjor Epidèmia al diari d'investigació Crític el 3 de febrer de 2015, escrit per Laia Altarriba amb l'assessorament en continguts de Joan Benach. 

Podeu llegir l'article sencer aquí

Tornar al blog

Compartir

El més destacat