Polítiques que el teu ajuntament pot fer per reduir les diferències en salut entre els barris

Escrit el 10-12-2015 10:19:26 sota la temàtica Determinants socials de salut

Les desigualtats en salut tenen un mirall a les nostres ciutats. ¿Quina relació mantenen l'urbanisme amb la salut de les persones? ¿Quines polítiques es poden fer des dels ajuntaments per reduir les diferències en salut entre els barris? 

Vivim més i millor segons on vivim. La recerca ha demostrat de fa temps que, molt per sobre d’altres causes de tipus biològic, sanitàries o relacionades amb els hàbits, el lloc on naixem, i la situació social del territori on vivim, són les variables més importants que condicionen l’esperança de viure, la salut i la qualitat de vida.

Molts estudis arreu del món constaten aquestes diferències territorials en la salut. Per exemple, a la ciutat escocesa de Glasgow, al barri de Calton (un dels més pobres) la població hi té una esperança de vida de 54 anys, 8 anys menys que a l’Índia. Per contra, tot just una dotzena de quilòmetres al nord de Calton, a la rica zona de Lenzie, l’esperança de vida és de 82 anys, una de les més altes d’Europa. Als Estats Units, s’estima que la diferència en l’esperança de vida entre els comtats més rics i pobres frega els 15 anys per a les dones i els 20 anys per als homes. La pitjor situació s’observa al comtats pobres del Sud, al voltant de Mississippi, West Virginia i Kentucky, i molt en especial on viuen els pobles originaris dels Estats Units.

El codi postal és, doncs, més important per a la salut pública que el codi genètic. A la ciutat de Barcelona això ho acaba de mostrar aquesta tardor l’informe anual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, on el nou govern municipal ha presentat públicament dades que mostren com les desigualtats entre els barris de la ciutat tenen conseqüències directes sobre la salut de la població.

10 anys de diferència en l’esperança de vida

L’explicació d’aquestes desigualtats en salut té un origen clar: el barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables són també aquells que presenten pitjors indicadors de salut. O el que és el mateix: a més atur, precarietat laboral, baix nivell d’estudis, més pobresa energètica i, també, més malalties, afeccions i mortalitat.

 

Article publicat al nostre blog La Pitjor Epidèmia al diari d'investigació Crític el 10 de desembre de 2015, escrit per Laia Altarriba amb l'assessorament en continguts de Joan Benach. 

Podeu llegir l'article sencer aquí

Tornar al blog

Compartir

El més destacat