Quantes vegades s’ha consultat la ciutadania sobre el model sanitari que es vol al país? Quan s’han sotmès al control del parlament les aliances públic privades (PPPs) que acaben hipotecant el sistema sanitari i, per tant, els nostres drets?
Salut a costa del benestar de les professionals sanitàries? Les retallades, la privatització no han tingut només efectes devastadors sobre el sistema i les infraestructures sanitàries, sinó que les primeres afectades han estat les treballadores, ja fa anys precaritzades, infra-pagades, amb jornades laborals impossibles, manca de personal,... Els drets de les sanitàries són els nostres drets, i també són dret a la salut!
Veiem-ho!
Qui té unes males condicions laborals, té més problemes de salut. Qui no té accés a un habitatge o una alimentació dignes, té més problemes de salut. Qui viu en un barri empobrit, té una esperança de vida més baixa que els qui viuen en un barri benestant. Què més cal per entendre que les desigualtats socials són violències contra el dret a la salut?
Veiem-ho!
Necessitem un sistema sanitari orientat a promoure la salut quotidiana (i no només a curar malalties) i això només pot fer-se des de l’atenció primària i les iniciatives comunitàries en salut.
Veiem-ho!
La privatització dels sistemes de salut avança arreu del món, convertint en negoci els drets de totes les persones. La privatització no només genera un sistema discriminatori, que augmenta els riscos per la salut atès que les decisions es prenen en base a comptes de resultats i no en base a la salut de cada persona. També resulta més cara per a l’Estat, fa els moviments de diners més opacs, i per tant afavoreix la corrupció i la descapitalització d’allò públic.