La complexa relació entre la salut humana i la salut del planeta és el que va abordar la I Trobada d'Intercanvi de bones pràctiques en Salut Planetària entre universitats. Així, es va posar de manifest la potencialitat de la col·laboració acadèmica per fer front als reptes globals del canvi climàtic i la necessitat d'enfocaments interdisciplinaris per fer front als reptes actuals. 

Celebrada el passat 18 de juny de 2024 en el marc del projecte “Salut, drets i acció – Salut Planetària com a resposta als reptes globals”, la jornada va comptar amb representants de la Universitat Autònoma del Beni (Bolívia), la Universitat Joaquim Chissano (Moçambic), la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, a més de la ponència inaugural de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), co-impulsor del projecte. 

Les assistents van poder compartir la situació actual, els reptes i les accions que ja es duen a terme en diferents territoris amb l’objectiu d’enfortir la seva resiliència davant del canvi climàtic des de l’intercanvi de coneixement i experiències. 

Ponència inaugural: Una introducció a la Salut Planetària

Durant la ponència inaugural, Shannon O'Brien, de l’ISGlobal, va encarregar-se d’introduir el concepte de Salut Planetària —la relació entre el benestar de les persones i el del planeta—, així com de situar amb perspectiva històrica en quin moment ens trobem actualment: tot i que la salut humana ha millorat en molts aspectes durant els darrers segles, aquest progrés ha anat acompanyat d'una deterioració significativa del medi ambient. 

Així, O’Brien va subratllar la relació indissoluble entre la salut dels ecosistemes naturals i el benestar de les persones i va detallar els reptes concrets als quals ens enfrontem en aquest sentit: crisi climàtica,  la pèrdua de biodiversitat, els canvis en l'ús del sòl, la contaminació ambiental, la urbanització, l’escassetat d’aigua i la seguretat alimentària. No obstant això, també va posar l’accent en les oportunitats que sorgeixen del creixement tecnològic i el treball cooperatiu per abordar aquests reptes. 

Escenaris compartits entre universitats

La segona part de la trobada es va centrar en les presentacions de Vincent Vos, Cremildo Cau i Cristina O'Callaghan, que van proporcionar una visió detallada dels reptes als quals s'enfronten les seves respectives regions: Bolívia, Moçambic i Barcelona.

Des de la Universitat Autònoma del Beni (Bolívia), es va presentar l'impacte de la desforestació a la regió amazònica i com afecta la biodiversitat i les comunitats indígenes que depenen directament dels recursos naturals. Per la seva banda, la Universitat Joaquim Chissano (Moçambic), va exposar els desafiaments associats a la urbanització descontrolada a Maputo, la capital de Moçambic, i com això afecta l'accés a recursos com l'aigua potable. 

Finalment, des del Màster interuniversitari en Salut Planetària (coordinat per l’ISGlobal, la UOC i la UPF), es va destacar el rol de la formació acadèmica i la investigació interdisciplinària per enfortir la capacitat de les ciutats per afrontar aquests reptes. En aquest sentit, aquest màster és pioner i innovador. 

Una col·laboració a llarg termini

Aquesta primera trobada ha obert la porta a futures col·laboracions entre les universitats participants, amb l'objectiu de compartir coneixements i estratègies per abordar els problemes comuns que es deriven del canvi climàtic i altres pressions ambientals.

La segona trobada està prevista per al segon any d'execució del projecte, on es revisaran les col·laboracions establertes, es compartiran els progressos i s'identificaran els passos següents per formalitzar una xarxa estable de treball en Salut Planetària.