Davant la crisi que afecta la biodiversitat i les comunitats locals de l’Amazònia boliviana, en la I Trobada d'Intercanvi de bones pràctiques en Salut Planetària entre universitats vam poder conèixer les accions que proposades des de l’acadèmia per fer-hi front: recerca, formació en Salut Planetària i una gestió forestal sostenible centrada en la preservació ambiental, el benestar de les comunitats i la sensibilització social i política.

Les universitats juguen un paper clau per estudiar els impactes i proposar solucions a l’impacte del canvi climàtic adaptades als diversos territoris. Recentment, la I Trobada d'Intercanvi de bones pràctiques en Salut Planetària entre universitats va abordar els reptes ambientals de tres escenaris: Riberalta (Bolívia), Maputo (Moçambic) i Barcelona (Espanya). En el cas de Riberalta, frenar la deforestació dels boscos amazònics és el repte principal al qual fan front per tal de frenar l’impacte de l’acció humana al planeta.

La desforestació anual de 4 milions d'hectàrees amenaça la biodiversitat i les comunitats locals

A Riberalta, a la regió amazònica de Bolívia, el canvi climàtic i les activitats humanes, sobretot l'extractivisme, són els principals problemes. Aquest model econòmic de desforestació massiva provoca la destrucció de 4 milions d’hectàrees de bosc cada any, majoritàriament per a la producció ramadera, i també per al cultiu de soja, canya de sucre i palma d’oli. Els efectes són devastadors: el 94% de la fauna ha desaparegut.

La destrucció del bosc redueix la capacitat de segrestar carboni, augmenta la contaminació amb agrotòxics i altera el cicle de l’aigua, agreujant encara més el canvi climàtic. Alguns estudis preveuen que l’ecosistema amazònic de Bolívia podria col·lapsar totalment el 2050 si no s'actua ràpidament.

A més, aquesta situació afecta greument la salut i el benestar de les comunitats indígenes, que depenen dels recursos del bosc per subsistir: valoren el bosc no només per la seva funció econòmica, sinó per la seva importància sociocultural i ecològica. Més de la meitat dels ingressos dels petits productors de la regió provenen del bosc, i els seus coneixements tradicionals són fonamentals per gestionar els recursos de manera sostenible. En aquest context, la redistribució de terres ha estat un avenç important per garantir l’autonomia d’aquestes comunitats i la conservació del medi ambient.

Propostes de solució

Per abordar aquesta situació, l'Institut d'Investigacions Forestals de l’Amazònia de la Universitat Autònoma del Beni ha desenvolupat diverses línies d’acció. La primera és la recerca, amb estudis ecològics que proporcionen dades fiables sobre l’estat de l’Amazònia boliviana. Aquests estudis ajuden a projectar tendències futures i a definir solucions, com ara la restauració ecològica. També s’estan investigant els fruits amazònics per crear complements alimentaris per a infants, i es col·labora amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) per estudiar l’impacte de la crisi mediambiental en la salut humana.

Una altra línia d’acció és la formació en Salut Planetària, adreçada a professionals de la salut. L’objectiu és integrar la dimensió ambiental en els estudis de salut humana, tenint en compte la interdependència entre ambdues. També es treballa en la formació del personal docent universitari per comprendre millor els desafiaments regionals.

Pel que fa a la gestió forestal, es proposa un model productiu alternatiu, centrat en les persones i en la sostenibilitat. Aquest model busca millorar la salut de les comunitats, enfortir les organitzacions socials, i preservar i restaurar els territoris. A més, promou una economia basada en els serveis ecosistèmics i l’autonomia dels productors locals, amb el suport de mecanismes financers participatius i tecnologies innovadores.

Finalment, s’estan impulsant estratègies de sensibilització i incidència social i política per integrar aquest model de gestió sostenible en la planificació estratègica del desenvolupament del país. La participació en esdeveniments internacionals permet compartir experiències i aprendre de contextos amb desafiaments similars.

Un problema global amb solucions locals

A més de Riberalta, en la jornada també es van poder conèixer les experiències de Maputo i Barcelona i de la tasca d’estudi i acció impulsada des de les universitats. Així, queda palès que, malgrat que la crisi mediambiental és global, les solucions han d’adaptar-se a les realitats locals. La recerca científica, la formació especialitzada i la gestió sostenible dels recursos naturals són elements essencials per garantir un futur més just i sostenible per a tothom.