La capital de Moçambic afronta inundacions, sequeres i desforestació que afecten la salut pública i els ecosistemes. La Universitat Joaquim Chissano, en la I Trobada d'Intercanvi de bones pràctiques en Salut Planetària, va compartir les accions amb les quals treballa per fer-hi front: millora d’infraestructures, promoció d’energies renovables i educació en sostenibilitat, però encara queden reptes per resoldre com el finançament i la gestió de recursos.

Les universitats juguen un paper clau per estudiar els impactes i proposar solucions a l’impacte del canvi climàtic adaptades als diversos territoris. Recentment, la I Trobada d'Intercanvi de bones pràctiques en Salut Planetària entre universitats va abordar els reptes ambientals de tres escenaris: Riberalta (Bolívia), Maputo (Moçambic) i Barcelona (Espanya).

En el cas de Maputo, capital de Moçambic, el canvi climàtic i les activitats humanes estan provocant greus problemes mediambientals i de salut. La ciutat, situada en una zona tropical, pateix inundacions durant la temporada de pluges, que s'han agreujat amb l'augment dels fenòmens climàtics extrems. Aquestes inundacions no només destrueixen infraestructures essencials, sinó que contaminen les aigües dolces i propaguen malalties relacionades amb la falta de sanejament, com les infeccions gastrointestinals.

A més, l'augment de les sequeres, derivat de la disminució de la pluja anual, està reduint la producció agrícola, fet que augmenta la inseguretat alimentària i la desnutrició. La combinació d'aquests factors incrementa les dificultats per accedir a l'aigua potable i compromet la higiene, cosa que afecta directament la salut de la població.

Activitats humanes i desforestació

La desforestació causada per l'expansió agrícola i les explotacions forestals, tant legals com il·legals, és una altra gran amenaça per a Maputo. Aquesta destrucció dels boscos contribueix a la pèrdua de biodiversitat, augmentant el risc de zoonosis, en què les malalties animals poden ser transmeses als humans. A més, la desforestació afavoreix l'erosió del sòl, cosa que empitjora les inundacions i redueix la productivitat agrícola, agreujant encara més la crisi ambiental i econòmica.

La pèrdua de biodiversitat no només afecta els ecosistemes locals, sinó que limita la seva capacitat per proveir recursos bàsics, com aigua i aliments, i per regular el clima i les malalties. Això fa que la població de Maputo sigui més vulnerable als efectes del canvi climàtic i a altres crisis de salut pública.

Desigualtat i vulnerabilitat social

La crisi climàtica i ambiental té un impacte desproporcionat en les comunitats més pobres de Maputo, que viuen en assentaments informals amb infraestructures inadequades. A més, aquestes comunitats ja fan front a altes taxes de malalties com la malària, el VIH i la sida, fet que afegeix pressió a un sistema de salut públic debilitat. La manca de serveis bàsics, combinada amb la pobresa, fa que les desigualtats socials s'accentuïn encara més en un context de ràpid creixement urbà.

Aquesta situació exigeix la integració d'un enfocament d'equitat per fer front a les injustícies climàtiques, així com la necessitat d'aplicar una perspectiva de gènere que asseguri una distribució més equitativa dels recursos i les decisions.

Solucions locals i internacionals

Davant d'aquests reptes, la Universitat Joaquim Chissano i altres actors acadèmics i institucionals han desenvolupat diverses iniciatives per millorar la situació a Maputo. Entre aquestes accions, destaca la millora d'infraestructures sanitàries, amb la introducció de serveis de telemedicina i salut digital per ampliar l'accés a l'atenció mèdica. A més, s'han dut a terme campanyes de vacunació per reduir la morbilitat i reforçar el sistema sanitari.

També s'estan impulsant estratègies de mitigació, com la transició cap a fonts d'energia renovable i la promoció de planificacions urbanes més sostenibles, que tenen un impacte positiu en l'adaptació al canvi climàtic. A nivell educatiu, s'han implementat programes d'educació ambiental en tots els nivells per conscienciar la població sobre la importància de protegir el medi ambient.

Reptes pendents

Tot i aquests avenços, Maputo encara s'enfronta a desafiaments significatius. És necessari millorar els sistemes d'informació i gestió per fer front als impactes climàtics, així com augmentar la formació de professionals qualificats per enfortir la salut pública i el medi ambient. A més, és essencial garantir un finançament adequat i sostenible per assegurar la continuïtat de les accions i polítiques implementades.

La participació ciutadana també es veu com una peça clau per al desenvolupament i l'èxit de les polítiques de salut planetària, que busquen protegir tant la població com els ecosistemes davant la crisi climàtica que amenaça Maputo i el seu futur.