Durant la ponència inaugural de la I Trobada d'Intercanvi de bones pràctiques en Salut Planetària entre universitats, Shannon O'Brien (ISGlobal), va situar l’audiència en el moment històric en què ens trobem: tot i que la salut humana ha millorat en molts aspectes durant els darrers segles, aquest progrés ha anat acompanyat d'una deterioració significativa de la salut del planeta. Repassem la seva intervenció.

Quins efectes té l’acció humana en els ecosistemes i com està afectant el canvi climàtic el nostre benestar i el del medi ambient? La complexa relació entre la salut humana i la salut del planeta és el que va abordar la I Trobada d'Intercanvi de bones pràctiques en Salut Planetària entre universitats celebrada el passat 18 de juny de 2024 en el marc del projecte “Salut, drets i acció – Salut Planetària com a resposta als reptes globals”. 

La jornada va comptar amb representants de la Universitat Autònoma del Beni (Bolívia), la Universitat Joaquim Chissano (Moçambic), la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, i la ponència inaugural va anar a càrrec de Shannon O’Brien de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), coimpulsor del projecte, que va encarregar-se d’introduir el concepte de Salut Planetària així com de situar en quin moment històric ens trobem en aquest sentit. Així, tot i que la salut humana ha millorat en molts aspectes durant els darrers segles, O’Brien va destacar que aquest progrés ha anat acompanyat d'una deterioració significativa de la salut del planeta. 

Els límits als quals hem portat el planeta

La seva anàlisi es va centrar en com les activitats humanes han alterat els sistemes naturals de la Terra. En aquest sentit, O'Brien va recordar que el temps geològic de la Terra es divideix en diferents unitats. El període postglacial, l’Holocè, es caracteritza per una estabilitat que va permetre el desenvolupament de l'agricultura i l'establiment de l'ésser humà en poblats. 

Ara bé, tot i que no hi ha consens científic sobre el fet d’haver entrat en una nova era geològica a partir de la Revolució Industrial, el que es coneix com a Antropocè, l’era actual, el que és inqüestionable és que amb l’accés als combustibles fòssils els humans hem explotat els recursos naturals a un ritme accelerat, provocant canvis dràstics i desequilibris en el medi ambient que posen en perill el futur del nostre benestar i el del planeta. 

En aquest context, s’ha establert un marc científic que defineix i avalua nou processos clau que regulen l'estabilitat i resiliència dels sistemes terrestres. Així, els reptes a afrontar tenen a veure amb la crisi climàtica fruit de l'augment global de les temperatures, l'alteració dels patrons meteorològics i l'augment del nivell del mar, posant en perill regions costaneres i poblacions vulnerables; la pèrdua de biodiversitat creixent davant la ràpida extinció d’espècies i la degradació d’hàbitats; els canvis en l'ús del sòl degut a la desforestació i l’expansió de zones urbanes que afecten directament a la qualitat de l’aire i l’aigua; la contaminació ambiental tant de l'aire com de l'aigua, que afecta la salut humana i els ecosistemes; la urbanització descontrolada que implica patrons de creixement insostenible de les ciutats i les infraestructures i, finalment, l’escassetat d’aigua i la seguretat alimentària pel fet que cada cop més països enfronten problemes per garantir l’accés a aquests recursos vitals.

Interdependència entre la salut ambiental i humana

O'Brien va subratllar la relació indissoluble entre la salut dels ecosistemes naturals i el benestar de les persones. La degradació del medi ambient afecta directament la salut humana, augmentant el risc de malalties, la mortalitat i la morbiditat, així com el potencial de conflictes i desplaçaments forçats. 

No obstant això, també va posar l’accent en les oportunitats que sorgeixen del creixement tecnològic i el treball cooperatiu per abordar aquests reptes. L'increment poblacional, per exemple, pot generar innovació, i el desenvolupament de noves tecnologies pot ajudar a mitigar els efectes negatius del canvi climàtic mitjançant la creació d'energies netes i alternatives als combustibles fòssils. 

Governança i estratègies interdisciplinàries

L'èxit en l'abordatge d'aquests reptes requereix una governança sòlida, que prioritzi l'interès global per sobre dels interessos particulars i adopti un enfocament basat en l’equitat i la justícia social. Això implica un lideratge capaç de prendre decisions informades, així com la integració de disciplines diverses que treballin conjuntament en l’àmbit de la Salut Planetària.

Finalment, O’Brien va destacar la importància de l'aplicació del principi de precaució, que posa èmfasi en la prevenció de danys ambientals i humans abans que sigui massa tard. Les solucions, afirma, han de ser holístiques, tenint en compte els beneficis en ambdues dimensions, aprofitant les sinergies entre la salut ambiental i la humana.